La Vall d'en Bas
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Província | província de Girona | ||||
Comarca | Garrotxa | ||||
Capital | Sant Esteve d'en Bas | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 3.178 (2023) (35,04 hab./km²) | ||||
Llars | 134 (1553) | ||||
Gentilici | basenc, basenca | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 90,7 km² | ||||
Banyat per | Fluvià | ||||
Altitud | 510 m | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Lluís Amat Batalla (2015–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 17176 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 17207 | ||||
Codi IDESCAT | 172076 | ||||
Lloc web | vallbas.cat |
La Vall d'en Bas és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines. És a la capçalera del riu Fluvià, voltat per les serres del Corb, de Sant Miquel, de Llancers i pel Puigsacalm (1.515 m). Castanyers, roures, alzines i fagedes són els principals arbres que es troben en el seu territori. L'economia de la Vall d'en Bas és l'agricultura majorment de secà i especialment de blat de moro, el regadiu consta de fruites i hortalisses. Ramaderia bovina, ovina i porcina amb indústria relacionada d'embotits. Té un gran turisme residencial.
Aquest municipi es va formar el 1968 per fusió dels quatre antics municipis de Sant Privat d'en Bas, La Pinya, Sant Esteve d'en Bas i Joanetes.[1] La capital és Sant Esteve d'en Bas.
Geografia
[modifica]- Llista de topònims de la Vall d'en Bas (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Entitat de població | Habitants |
---|---|
Joanetes | 300 |
Hostalets d'en Bas, els | 183 |
Mallol, el | 605 |
Pinya, la | 167 |
Puigpardines | 118 |
Sant Esteve d'en Bas | 1.451 |
Sant Privat d'en Bas | 333 |
Font: Idescat |
Indrets d'interès
[modifica]- Vila del Mallol. Catalogada de conjunt històric artístic.
- Nucli dels Hostalets d'en Bas. Catalogat de conjunt històric artístic.
- Església de Sant Pere de Falgars. Segle XI.
- Església de Sant Esteve d'en Bas. Segle XII.
- Església de Sant Privat. Any 1017.
- Església de Santa Maria de la Pinya. Segle X, consagrada per l'abat Oliba l'any 1022.
- Església Sant Romà de Joanetes. Segle XII.
- Església de Sant Joan dels Balbs. Segle X.
- Antic monestir de Santa Maria de Puigpardines. Segle XII.
- Ermita de Sant Quintí d'en Bas. Finals del segle x.
- Ermita de Sant Miquel de Castelló.
Demografia
[modifica]1497 | 1515 | 1553 | 1787 | 1887 | 1900 | 1920 | 1950 | 1970 | 2010 | 2023 |
162 | 146 | 134 | 4.174 | 4.554 | 4.188 | 4.664 | 3.830 | 3.409 | 2.833 | 3.178 |
El primer cens és del 1970 després de la fusió de Sant Esteve d'en Bas, Joanetes, Sant Privat d'en Bas i la Pinya. Les dades anteriors són la suma dels antics municipis.
Educació
[modifica]Llar d'Infants (0-3 anys)
- Llar d'infants municipal "els Gínjols".
Llar d'Infants (3-6 anys)
- Parvulari de Sant Esteve d'en Bas
- Escola Verntallat
Primària
- Escola Verntallat
Ciutadans il·lustres
[modifica]- Francesc de Verntallat
- Josep Estartús i Aiguabella
- Francesc Gay i Coll (1887-1936), rector de La Pinya
- Mercè Bayona i Codina (1903-1972), poetessa
Referències
[modifica]- ↑ Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.